La Vall de Estós, Pirineu Aragonés

Deixem les bicis a casa per a anar al Pirineu. Aprofitem el viatje per a passar per Las Almunias, en un paratje preciós, la Serra de Guara, just abans d'arribar a Rodellar. Estem cercant un formatje espectacular que varem tastar en la fira medieval de Xàtiva. Els productors son una família de pajesos que tenen cabres i ovelles, i malauradament no s´hi troben perque estan de fira a Galícia. En la posada de davant de la granja comprem 2 tipus de formatje de cabra bonissims. Objectiu complit!
Arribem a Benasque vora les set del vespre... pareix un centre comercial en rebaixes! Mai haviem vingunt en temporada alta! Trobem al nostre amic que ens acull en sa casa a Castejon de Sos. Al s´endemá s´en anem a fer una caminada, al Refugi d'Estós, a 1895m, pel GR11. Es un dia fret d´Abril, i començen a caure cops de neu. El paisatje es preciós, encara d´hivern, els arbres no s´atrevixen a traure els brots. Després de 30 minuts la neu ja cau en ganes, i caminem per les emprentes del camí nevat. En arribar a un refuji de pastors dubtem per un moment de continuar per la nevada i el vent, però uns muntanyers que han passat a nit en la cabanya ens animen a continuar. Tenien raó. El camí està clar i el vent no es masa fort. Es una ruta molt agradable, sense casi desnivell. En arribar al refuji d´Estós deixem les botes i motxiles a l´entrada i es posem unes chancles. Estan molt be preparats! Demanem un caldo que ens reviscola per a tornar al cami de baixada. Aquest trajecte va ser encara mes bonic per tota la neu que havia caigut durant el dia, més de 4 dits! Hem fet la ruta en unes 5 hores, sense presa, parant a fer fotos, a tirar-nos boles de neu... El Parc Natural de Posets-Maladeta es sense dubte un bon lloc per a disfrutar de la muntanya.

Viatjant pel parc natural del Cap de Gata

Bon dia amics i amigues, després d'un temps sense escriure res, encetem la historia del viatge per terres andaluses, al cap de gata.
Amb una bici nova després d'un robatori, ens afanyem a fer els primers kilòmetres per aquestes terres. Allotjats en una casa rural de Rodalquilar, anem després d'un bon desdejuni camí la Isleta del Moro. Camí molt agradable encara que amb una bona pujada.
Paisatge molt moruno, amb cases blanques aïllades enmig de les muntanyes. Molt poca urbanització. Tot tremendament verd després de l'hivern que hem tingut. Arriben a la Isleta, es veu que en estiu aquest poble ha de tindre molta vida, durant les falles pareix un poblet quasi abandonat, apenes dos senyors majors pel carrer. La mar picada i amb vent, les vistes des de la roca meravelloses. Continuem pel cami interior fins a Los Escollos, una fortificació a peu de mar. Prosseguim fins a San José per lo que anava a ser una carretera costera al costat dels acantilats, però que les ansies conservacionistes van aconseguir que fora un caminal ple de forats. Arribem a San José i com és reglamentari anem a fer-nos un regalet anomenat cervessetes amb peixet fregit. Continuem a la platja dels genovesos, anomenada així pel desembarcament de tropes genoveses junt a catalanes per contrarestar el poder mulsumà del regne de Granada, una platja enorme sense ninguna edificació.
Bó un lloc que val la pena visitar, el Parc Natural del Cap de Gata, a més a més en aquesta època on no hi ha la pressió del turisme massiu de l'estiu