A la meua bici...

Gracies per tots els quilòmetres que he pogut recórrer amb tu durant els últims 4 anys, llocs meravellosos i a vegades inaccessibles, clavant-nos en camins enfangats, amb pedres i sempre aguantant´ho tot, sempre disposta, amb alguna timida puntxada ocasional...
En la ciutat has sigut la més valenta, entre els cotxes, fent front a les voreres, esquivant vianants depistats... El meu transport eficient, ecològic, ràpid...
Sempre et deixava lligada amb el "piton" confiant en trobar-te a l'eixir... i sempre et trobava.

Fins hui.

Hui un maleït xoriço ens ha separat per sempre.

L' illa d'Oleron

Illa Situada al centre oest de França, comunicada amb el continent per un pont ben llarg. D'uns trenta quilometres d'ample i a penes deu d'ample, aquesta illa tota plana és ideal per recórrer-la en bici amb els amics o la família. Podem dormir en un dels més de trenta campigs de que disposa l'illa, nosaltres ho varem fer en un a vora mar.
Els amos d'aquest camping havien estat fa quaranta anys en el Perellonet de viatge de noces. Ens preguntaren per l'hotel on es van quedar els primers dies de casats, Hotel Recati, magnific hotel modernista de l'època, on anaven els primers turistes que arribaven a terres valencianes. Ens insistiren molt que, donat que no l'havien trobat en internet, nosaltres en arribar a València els subministrarem informació, doncs algun dia tenien pensat tornar al lloc on passaren una lluna de mel idíl·lica. Però com passa molt en el litoral valencià, fa poc els hem informat, que aquest xicotet i bonic hotel ha estat derruït fa uns anys per edificar algun edifici més gran i rentable.
Tornem a l'illa. Meravella de marees on cada dia es veuen kilòmetres i kilòmetres de fons de mar nua. On n'hi ha una cultura de treballar amb la mar i els seus fruits com en l'horta de València es treballa la terra. Illa dedicada doncs, al turisme i al cultiu d'Ostres. On assistirem a una festa de la ostreïcultura i menjarem ostres, clòtxines i vi blanc a preu de pa.
Illa molt familiar, plena de rutes per a la bici i famílies amb els xiquets en carrets adaptats recorrent-la. A penes edificada, els pobles tots de cases baixes i ben cuidades. Troben paisatge de mar, de bosc, de basses per al cultiu d'ostres, platges, vaques, cavalls, roques i gent meravellosa.

Llibres per al viatge

Vull comentar alguns llibres que m'han acompanyat aquest estiu de viatge:
Primer un llibre que m'ha apassionat moltíssim :"la mà de deu" de Ximo Cerdà, llibre ambientat en la Xàtiva actual, conta una historia d'assassinats amb amb el fons de l'ermita del puig. Molt bé documentat, ensenya moltes coses de l'historia de la ciutat i alguns paratges dels quals no coneixia tants detalls . A més a més alguns dels personatges estan basats sobre persones reals de la ciutat. No vaig poder deixar-lo ni un moment fins que vaig arribar al final.
Segon llibre "Leon de ojos verdes" de Manuel Vicent. M'agrada molt com conta la historia d'un estiu en Benicàssim en els anys de joventut de Manuel Vicent. Aquella època dels principis del franquisme queda molt bé retractada en aquesta novel·la. Molt bé ambientada.
I per últim "El Professor" de Frank McCourt. M'encanta aquesta novel·la que conta la vida docent, les classes i pensaments del professor McCourt. Ens dona orgull de ser professors.
Llegir és també una manera de viatjar

Viatge a la Bretanya

Agafem el cotxe, les bicis, la tenda de campanya i les ganes d'eixir per fi de vacances i comencem el viatge esperat per terres bretones. Tenim sort, apenes plou un dia dels vint que hem passat alla, les rutes amb la bici una passada; les granges de sidra, els dolmens, menhirs i demés pedres, les marees que canvien el paisatge a cada moment.
Ens ensenyen a recollir ostres, clotxines i tellines, quantes coses ens dona la mar.
Tota una cultura ben particular, amb les crêpes, els balls bretons, la seua llengua gaèlica, els pobles i ciutats perfectament restaurats i cuidats (Tot el contrari que a les nostres terres) i l'orgull de sentir-se bretó.

Inici del Blog

Encete aquest Blog personal amb el propòsit d'escriure i compartir sobre lo meravellós de viatjar, compartint experiencies sobre llocs on he estat o m'agradaria estar.
No vol ser aquest blog exclusivament dedicat a viatges, encara que si és la motivació principal, també, i perquè no, dedicar-lo a altres motivacions vitals, interessos, pensaments...
Convide a qui entre en aquestes pàgines, a participar, escriure, llegir.
M'agrada el món, malgrat moltes coses, i no vull deixar de sorprendre'm mai de les coses que puc trobar-me, és per això que no deixaré de buscar en la meua terra o en altres, llocs i persones que en facen disfrutar i sentir.
Salut