Agafem el cotxe, les bicis, la tenda de campanya i les ganes d'eixir per fi de vacances i comencem el viatge esperat per terres bretones. Tenim sort, apenes plou un dia dels vint que hem passat alla, les rutes amb la bici una passada; les granges de sidra, els dolmens, menhirs i demés pedres, les marees que canvien el paisatge a cada moment.
Ens ensenyen a recollir ostres, clotxines i tellines, quantes coses ens dona la mar.
Tota una cultura ben particular, amb les crêpes, els balls bretons, la seua llengua gaèlica, els pobles i ciutats perfectament restaurats i cuidats (Tot el contrari que a les nostres terres) i l'orgull de sentir-se bretó.
Amb aquesta descripció que has fet dona ganes d'anar cap allà de seguida. Espere que continues amb el blog.
ResponElimina