Gracies per tots els quilòmetres que he pogut recórrer amb tu durant els últims 4 anys, llocs meravellosos i a vegades inaccessibles, clavant-nos en camins enfangats, amb pedres i sempre aguantant´ho tot, sempre disposta, amb alguna timida puntxada ocasional...
En la ciutat has sigut la més valenta, entre els cotxes, fent front a les voreres, esquivant vianants depistats... El meu transport eficient, ecològic, ràpid...
Sempre et deixava lligada amb el "piton" confiant en trobar-te a l'eixir... i sempre et trobava.
Fins hui.
Hui un maleït xoriço ens ha separat per sempre.
‘SOTA LA CREUETA’ FA MUDANÇA
Fa 7 anys
La mare que ha parit al xoriço!
ResponEliminaBueno, consuélate pensando que a lo mejor le hacía más falta que a ti... :)
No, no té cap justificació.
ResponElimina