A la meua bici...

Gracies per tots els quilòmetres que he pogut recórrer amb tu durant els últims 4 anys, llocs meravellosos i a vegades inaccessibles, clavant-nos en camins enfangats, amb pedres i sempre aguantant´ho tot, sempre disposta, amb alguna timida puntxada ocasional...
En la ciutat has sigut la més valenta, entre els cotxes, fent front a les voreres, esquivant vianants depistats... El meu transport eficient, ecològic, ràpid...
Sempre et deixava lligada amb el "piton" confiant en trobar-te a l'eixir... i sempre et trobava.

Fins hui.

Hui un maleït xoriço ens ha separat per sempre.